Fa unes setmanes l’andalusa Mel Domínguez, @focusings a Twitter, revolucionava les xarxes socials amb el seu vídeo “A mí me hablas en español (catalanofobia)“, un vídeo en defensa dels catalans que va desmuntant els típics i tòpics variats que es poden sentir per part d’algunes persones d’arreu d’Espanya.

El vídeo va tardar poc a volar de tweet en tweet, mentre generava tot tipus d’opinions. La noia fins i tot va ser entrevistada en alguns programes de TV o radio, on ella assegurava que no era pas la seva intenció generar cap tipus de polèmica. Més aviat que buscava feina en el sector de la comunicació audiovisual i que els seus vídeos són una manera de demostrar el que li agrada fer. Quina millor manera de fer-ho que amb els teus propis vídeos? El vídeo en qüestió ja compta amb més de 2 milions de visualitzacions.

Ahir, un jove periodista, l’Enzo Vizcaíno, ens sorprenia a tots amb la seva original manera de buscar feina. Cantar el seu CV al metro, gravar-ho i penjar-ho a YouTube. I a ritme d’ukelele.


 
En dos dies, el video ja te més de 100.000 visualitzacions, mentre que twitter no para d’omplir-se de tweets felicitant la seva iniciativa, originalitat i talent. He llegit que el vídeo fins i tot ha arribat a Sud Amèrica.

 
Els mitjans de comunicació, programes de radio, TV, etc. han entrat en una espècie de competició per entrevistar el noi del #metrocurriculum i explicar la seva història, algo així com “si ells l’entrevisten jo també”. Alguns usuaris ja han expressat que a part de l’entrevista de rigor, l’entrevistin de debò, no oblidem que busca feina (això donaria per un altre post). En qualsevol cas, sembla que encara no ha trobat feina, però estic convençuda que d’oportunitats no n’hi faltaran.

Viatjant de clic en clic, he trobat un altre exemple recent. El de la periodista Dawn Siff, la primera persona en convertir el seu CV en un vídeo de Vine, la plataforma de vídeo pròpia de Twitter i que te una característica peculiar: només poden durar 6 segons. Ja treballa a The Economist.

 
Tots tres han aprofitat el potencial de les xarxes socials per presentar-se al món. Per dir sóc aquí i sóc així. Tots tres estan construint la seva marca personal en l’entorn digital. Construir una marca personal no és més que identificar totes aquelles característiques i habilitats que ens diferencien de la resta i comunicar-les, per aconseguir destacar en un entorn extremadament competitiu i canviant. Aquí és on els mitjans socials juguen el seu paper més important.

Personal-Branding-Brand

Segons l’ “Informe Infoempleo sobre Redes Sociales y Trabajo“, el 50% de les empreses utilitzen les xarxes socials per buscar candidats i un 80% analitza la reputació online durant el procés de selecció. També és habitual veure com algunes empreses donen a conèixer ofertes de feina a través de twitter o facebook.

Busques feina? Tens idees? Un projecte entre mans? Vols ser reconegut com a expert en un tema concret? Tens coses a explicar? Parla, twitteja, comenta, llegeix, comparteix, fes un vídeo, escriu un bloc i sempre intenta anar més enllà. Evidentment, aconseguir ser el primer en alguna cosa o ser realment original no sempre és possible, però la flexibilitat que caracteritza els mitjans socials ens ofereix un gran ventall d’opcions.

Sembla que cada dia es va fent més evident allò de “si no estàs a internet no ets pràcticament ningú”. Creieu que és així?

Anuncis

Twitter va veure la llum l’any 2006 i es podria dir que és la xarxa social que més ha canviat la nostra manera de comunicar-nos durant els últims anys.

És la xarxa social que ha experimentat un major creixement entre els anys 2010 i 2011. A setembre de 2011 tenia 200 milions d’usuaris registrats, dels quals uns 50 milions s’hi conecten diàriament. Al febrer de 2011 es publicaven 110 milions de tweets diaris, al juny ja n’eren 200 milions i actualment es publiquen 250 milions de tweets al dia. Durant 5 dies es publiquen 1.000 milions de tweets.

Unes xifres astronòmiques. No obstant, quasi la meitat dels comptes de Twitter queden inactius i alguns estudis revelen que només uns 20.000 usuaris generen el 50% del contingut que es publica a Twitter. Què fa que més de la meitat dels usuaris no participi o no utilitzi gens el seu compte un cop obert?

Les xifres que comentaré a continuació estan extretes d’un estudi realitzat al 2010 per Madrid Network sobre l’impacte de Twitter en la generació i difusió de l’innovació. Podeu veure l’estudi complet aquí.

No sé si us passa a vosaltres també, però quan parlo de Twitter amb moltes persones del meu entorn, la conversa es pot resumir en:

– No tens Twitter?

– No, és que twitter jo… Seguit de mil excuses varies.

Escèptics, esteu atents!

Excusa número 1: No tinc Twitter perquè els meus amics no en tenen

Bé! Ja és hora de sortir de la closca i conéixer gent nova! Els teus amics segur que són genials, però pel món també volten persones molt interessants.

Un 81,6 % segueix a gent amb la que no té cap contacte directe. Cada usuari segueix de mitjana a 222 comptes i és seguit per 389.

Un 44% dels enquestats en l’estudi creu que Twitter és una eina molt bona per conéixer gent amb idees o projectes interessants i un 32% creu que és una eina bona o molt bona per fer contactes a nivell professional.

Una foto i una bio són fonalmentals a l’hora de crear una bona primera impressió.


Excusa número 2: Tinc Twitter, però no sé quin ús donar-li

Aquest és segurament el gran motiu pel qual molts dels comptes queden inactius. Si bé és cert que l’ideal seria obrir-se un compte de Twitter amb un objectiu clar, el més normal és que al principi només es tingui la intenció de provar-lo i veure com és.

El 57% dels enquestats assegura utilitzar Twitter tant per temes personals com per temes professionals i un 54% creu que és una eina excel·lent per estar al dia del que passa a internet. Un 62% comparteix links que considera interessants, un 41% intercanvia de tant en tant opinions amb altres usuaris i un 42% twitteja idees i reflexions. Un 40% explica a vegades les seves experiències de compra i de consum. Dades especialment interessants per les empreses.

Tens Twitter però et sents com un pop en un garatge? Segur que tens moltes ganes d’aprendre i també moltes coses a dir. Poc a poc aniras agafant ritme i trobaras el teu lloc dins la xarxa social.

Excusa número 3: No m’agrada, només s’hi publiquen tonteries

La qualitat de la teva experiència a Twitter millorarà o no en funció de la gent a la que segueixis. Si segueixes a persones que segons el teu criteri només piulen tonteries, evidentment només llegiras tonteries. Pot ser que no t’agradi, però no pel fet de que s’hi publiquin tonteries, ja que els continguts els tries tu.

Un 84% dels enquestats consulta la pàgina de Twitter dels usuaris abans de decidir si seguir-los o no. Els aspectes que més valoren a l’hora de seguir algú són l’interés dels últims tweets, el seu bloc o pàgina web i l’afinitat professional.

Excusa número 4: No tinc temps. Ja tinc Facebook

L’etern Facebook vs Twitter. Les dos xarxes socials són completament diferents i no tenen perquè ser excloents.

La gran majoria dels usuaris de twitter enquestats, forma part d’altres xarxes socials. Un 93% té un compte de Facebook i un 60% també pertany a LinkedIn, la xarxa de caire més professional. A més a més, gairebé un 75% dels usuaris tenen un bloc.

Excusa número 5: És molt complicat

Complicat? Potser pels teus avis, deixant de banda els més morderns, que s’animen amb tot. Simplement és diferent a tot el que hi havia fins ara. Si no te’n surts, a internet hi ha moltes guies i consells i segur que coneixes algú que et pot donar un cop de mà. Una mica d’iniciativa!

Escèptics, ja no teniu excusa per desconfiar de Twitter. Us ho diu una que amb coneixement de causa creu sincerament que si s’utilitza bé, Twitter és una molt bona eina per enriquir-se tant personalment com professionalment.

També podeu llegir aquest post a l’Hortet Digital

Des de fa uns dies tinc la tasca de trobar una cançó pel que seria un anunci d’una marca d’aigua. Una cosa que em resulta divertida i molt interessant, però alhora força complicada.

Com ha de ser la música que acompanya una campanya? Dependrà dels objectius que tenim, del que pretenem transmetre i a qui ho volem transmetre. Sembla fàcil, però res més lluny.

La música connecta amb els nostres records, els nostres sentiments i les nostres emocions. Donar amb una cançó que s’adapti a uns objectius concrets, a la personalitat d’un anunci i que a més cridi la nostra atenció, implica una mica de temps.

Està demostrat que reaccionem emocionalment diferent a un anunci en funció de la seva música. No deixa de ser lògic, la música forma part de la nostra identitat.

Us poso un exemple del que per mi és una molt bona elecció:

She’s always a woman, de Billy Joel

Una cançó dolça i delicada que transmet un missatge molt clar. Ella, que explota a riure com una nena, que mata amb la mirada, que és única. Ideal per una marca com Calzedonia i ideal pel seu “Esperem que sigui nena”. No m’imagino aquest anunci amb cap altra cançó.

Mireu aquesta campanya online de Google Chrome de fa uns mesos. La música evoluciona a mesura que avança la història, aconseguint un resultat molt i molt emotiu.

Sort of, de Ingrid Michaelson

En moltes ocasions, s’utilitzen versions de cançons molt conegudes, que criden molt fàcilment l’atenció i que alhora aporten un toc diferent al que resultaria una cançó massa típica i massa utilitzada. Volkswagen Golf ha utilitzat versions en vàries de les seves campanyes.

Eye of the tiger, de Survivor que sortia a la peli Rocky III, versionada per Chiara Mastroianni

Dove va utilitzar en una de les seves campanyes de “Belleza real”, una versió de True Colors de Cyndi Lauper, cantada per les noies del Girl Scout of Nassau County Chorus.

Igual que hi ha molts anuncis que recordem per la seva música, inclús sense recordar la marca o el producte, també és molt habitual que gràcies a un anunci es popularitzi una cançó o un artista que fins aleshores no era gens o gaire conegut. Un anunci es converteix moltes vegades en una manera de vendre una cançó.

Un exemple molt recent és Billie the Visions and the Dancers, l’anunci d’Estrella Damm era el videoclip de Summercat.

Recordo haver descobert la música de Russian Red gràcies a aquest spot de Häagen Dazs l’any 2008.

Nice thick feathers, de Russian Red

Per posar un altre exemple, el mes passat vaig fer un post aprofitant el nou anunci de pizza Casa Tarradellas. Tres setmanes més tard encara rebia visites de persones que buscaven a Google el títol de la cançó o la seva autora i que anaven a parar al meu bloc.

Una opció habitual i que funciona molt bé, és compondre una cançó específica i original per una campanya concreta. Ofereix la possibilitat de crear i aconseguir exactament el resultat que busquem.

Trafalgar 13 és un estudi de composició de Barcelona que ha realitzat, entre moltes altres, la música per les campanyes d’Ikea i Evax.

El grup de música Love of Lesbian va compondre la cançó que va acompanyar la campanya dels Campeonats d’Europa d’atletisme, celebrats a Barcelona l’any passat. El lema: “Des de lluny tot sembla més fàcil, vine a l’estadi”, buscava animar a la gent a que anés a l’estadi a donar suport als seus atletes preferits. El resultat: “Seré la teva eufòria, el teu incondicional”.

Incondicional, de Love of Lesbian

” La música puede dar nombre a lo innombrable y comunicar lo desconocido “, va dir el compositor Leonard Bernstein.

Un matí de gener de 2009 vaig llegir aquesta carta al director a la Vanguardia. Recordo haver enviat immediatament un correu a quienquiereapepe@gmail.com. Em va semblar una idea genial i m’havia alegrat el dia.

Un anell perdut amb una inscripció: Pepe 14 X 88. En Salvador Tudela i el seu amic Joan Clotet, disposats a trobar l’estimada d’en Pepe, van obrir el bloc Quién quiere a Pepe.

Avui en dia la propietària de l’anell encara no ha aparegut. Els dos amics van anar fins i tot al Registre Civil i també van buscar en pàgines web sobre objectes perduts. Qui sap, potser aquell anell perdut pels carrers de Barcelona significava el final d’una relació.

Però en Salvador Tudela i en Joan Clotet, en comptes de simplement deixar de buscar i prou, van decidir re-encaminar la cerca. El que va començar com una curiositat o com un petit repte, avui és un projecte ple d’il·lusió. Podia ser que l’estimada d’en Pepe hagués perdut la memòria i ja no recordi el seu matrimoni, ni l’anell, ni la seva pèrdua.

Amb aquesta idea es van posar en contacte amb l’associació Alzheimer Catalunya i amb la seva col·laboració han escrit el llibre ¿Quién quiere a Pepe?, que parla sobre com d’importants són l’optimisme i la motivació per superar els reptes del dia a dia i assolir els nostres objectius. Sobre com afrontar la vida amb una actitud positiva i no deixar-nos endur pels entrebancs que podem anar trobant.

Creemos que podemos ser más felices si intentamos hacer la vida un poco más fácil a los que nos rodean.

Podeu llegir una entrevista completa en aquest link.

Per aquests dos amics, un anell va ser i encara és una font d’inspiració. El seu llibre ens anima a trobar allò pel qual valgui la pena lluitar i treure el millor de nosaltres mateixos. Perquè si volem, podem, perquè potser arribarà un dia en el que no podrem recordar totes aquelles coses bones que ens passen, i que ara no gaudim o valorem prou bé.

Sense dubte una història d’allò més inspiradora. Seria un luxe poder obrir la tele i veure a diari notícies com aquesta.

Si en voleu saber més: facebook Quien Quiere a Pepe

                                           twitter @QuienQuierePepe

Fa un parell de dies que es va estrenar a la TV. No és l’anunci d’una sèrie, ni és un anunci de roba ni és l’anunci de “la vuelta al cole del Corte Inglés”. És el nou anunci de Pizza Casa Tarradellas:

3 minuts d’anunci en els que Casa Tarradellas ens explica d’una forma molt alegre la importància de les tradicions i de la família. Que la vida a la ciutat i les noves tecnologies estan molt bé, però que no oblidem l’aire lliure, la bellesa de la natura i les moltes coses que podem aprendre dels avis. I això, tots aquells que durant la nostra infància hem passat els estius a la casa del poble, ho sabem molt bé.

És un anunci alegre, optimista i amb força càrrega emocional, en bona part gràcies a la cançó que acompanya el spot: “Share Love”, la canta l’Alexia Hampartzoumian Ramio i està feta exclusivament per a aquest anunci.

Ha tingut molt èxit a Twitter i Casa Tarradellas va ser Trending Topic. Es podien llegir opinions de tot tipus. Molts, potser els més nostàlgics, han quedat encantats i emocionats. A molts d’altres, tot i la seva durada, els ha semblat un bon anunci, ben fet i emotiu. Molts altres comenten haver-se sorprès al veure que al final es tractava d’un anunci de pizza, mentre que a molts altres els ha semblat una història massa ensucrada.

Molts twittaires es preguntaven també en quin moment de l’anunci apareixeria una Estrella Damm. Recordeu l’anunci fet a Formentera el 2009? Canviant el fons i els personatges, el format i la manera d’explicar són molt molt semblants. L’agència Villar-Rosàs s’ha encarregat per primera vegada de la campanya de Casa Tarradellas.

A principis d’aquest mes es celebrava a Vitòria el Branducers, el primer fòrum sobre branded content a Espanya, per debatre sobre l’evolució de la comunicació publicitària, dels continguts de marca i de les autèntiques relacions amb els consumidors. En un moment en el que s’està plantejant si la publicitat entesa com a publicitat tradicional està perdent importància o no, si és encara realment efectiva, en un moment en el que s’està posant en dubte la capacitat de les marques per re-enfocar-se, canviar de direcció i apostar pels nous formats, apareix un anunci televisiu de 3 minuts i revoluciona Twitter. Per què? Perquè ens agrada que ens expliquin una història, amb un principi i un final i sentir-nos-hi identificats. Ens agrada emocionar-nos i si pot ser compartir-ho, i tant si ens ha agradat l’anunci o no, no hem pogut evitar voler saber què és allò del que tothom parla i dir la nostra.

Segurament per aquest motiu, Casa Tarradellas ha acompanyat la nova campanya amb l’entrada de la marca a YoutubeFacebook i Twitter des de principis de Setembre, on fins ara no hi tenien cap presència i on han expressat en diverses ocasions que tenen la voluntat d’escoltar, compartir, innovar i aprendre dels consumidors. Molta feina per davant. Telepizza, per exemple, compta amb gairebé 250.000 fans a Facebook.

Ahir li vaig preguntar a una persona molt propera a mi si li havia agradat l’anunci. La seva resposta:

Si, però no per veure’l massa sovint.

És adequat un anunci de 3 minuts de durada per la TV? Sabent, a més, que a no tardar massa vindran les corresponents versions de 30”, es convertirà en un spot més? D’aquells que, com la majoria, ens cansem de veure i pels quals canviem de canal? Serà efectiu? Són efectius els anuncis que veiem cada dia a la tele?

El que no es pot negar és que de moment la marca ha obtingut un feedback força positiu a través de les xarxes socials, cosa que no és fàcil venint d’un escenari tan saturat. 

Vosaltres què en penseu?

També podeu llegir aquest post a l’Hortet Digital, el bloc en el que col·laboro.

Us agraden els gintònics? 4 amics es disposen a recórrer milers de quilòmetres per descobrir quin és el secret del millor gintònic del món.

Primer la tònica, Blue Tonic, la nova tònica de la marca de refrescos Kas. Una mica de llimó, la ginebra i finalment, el gel. Però falta un ingredient secret, el més important:

Així, els 4 aventurers descobreixen que l’ingredient que fa que un gintònic sigui el millor del món, és la persona amb la que te’l prens.

En forma de curt publicitari i a càrrec de l’agència Villarrosàs, “El secreto del mejor gintonic del mundo” ens parla sobre el valor de l’amistat, sobre que el que importa no és el què, sinó el com. Sobre gaudir en bona companyia.

Però Blue Tonic by Kas ha anat més enllà. L’aplicació Gin Tonic Experts permet als usuaris registrar-se i buscar aquells bars on es preparen els millors gintònics. Disponible per a Android, Blackberry i iPhone, els usuaris hi trobaran una fitxa de cada bar, opinions, preus i pels que ho vulguin, podran invitar a un gintònic a qualsevol usuari que es trobi en aquell mateix bar.

A més a més, a la pàgina de Facebook de Kas han sortejat un viatge per a 4 grups d’amics, i en les pròximes hores o dies s’anunciaran els guanyadors.

Molt bona acció de màrketing, tant per als amants del gintònic com per als que, com jo, potser la pròxima vegada que sortim en demanem un. És molt positiu que aquesta sigui la tendència. Fer que els consumidors ens interessem, fent-nos viure i compartir experiències, donant-nos veu.

Recordeu amb qui us vau beure l’últim gintònic?

La setmana passada va sortir la nova campanya de l’aigua Aquabona, pertanyent a Coca-Cola i que ha estat dissenyada per l’agència Sra Rushmore.

El claim és de lo més directe i clar, ni més especial ni més pura, simplement “Agua baja en tonterías” i com diuen a la seva pàgina web, per beure aigua no seras ni més guapo ni més intel·ligent.

 

Des de fa anys, lo habitual és que productes i campanyes prometin tot tipus de beneficis miraculosos, uns cabells més brillants i sans que mai, enlluernar a tothom amb les nostres dents blanquíssimes, una pell suau i radiant durant tota la vida, afeitats màgics, cagaras millor, et sentiras lleugera, et sentiras femenina, flotaras…i un llarg bla, bla, bla…

Us poso alguns exemples d’algunes marques d’aigua:

Veri es bajar por una pista nevada desde tu sofá.

Solan de Cabras, el gran reserva de las aguas minerales.

Bezoya, sientes como te limpia por dentro.

Per això resulta curiós que avui en dia una marca d’aigua s’anunciï com una aigua normal i corrent en un envàs senzill i pràctic.

Al veure aquesta campanya de Aquabona, automàticament m’ha vingut a la ment una campanya de la marca Carrefour de l’any passat, en que les galetes eren simplement galetes, l’oli només era oli i els espaguettis eren només espaguettis. Una molt bona feina per part de l’agència Publicis:

Aquest anunci no és només novedós i creatiu, ni és només un molt bon ús de la ironia, és també un toc d’atenció per part d’una marca blanca a la resta de marques, convertint el que pot ser una debilitat: ser una marca blanca, en una fortalesa: ser autèntica. Però és també un avís: els consumidors simplement ja no es creuen tot el que les marques i agències intenten prometre en les seves campanyes.

Teniu en ment alguna altra campanya per l’estil? 😉

%d bloggers like this: